Què va passar al instal·lar la ubuntu 12.04? doncs que no em funcionava i vaig anar a la configuració CompizConfig Settings Manager i no entenia com coi havia de configurar “la rodeta” Així que molt fàcil,

• Rodeta amunt = Button 4
• Rodeta avall = Button 5

Per a fer-ho simplement executeu aquesta comanda:

control userpasswords2

Desmarquem el checkbox que diu “Users must enter a user name and password to use this computer” i escollim l’usuari que volem que fagi autologin, posem el password i llestos! :D

Via: HowToGeek

De moment us penjo una primera foto del que tinc, però se n’afegiran molts més! Ja prepararé una secció a part o alguna cosa semblant!

Si us interessa algun d’ells doncs, us poseu en contacte amb mi! I si no, però coneixeu a algun friki que l’hi puguin interessar, comenteu-li! :D

Gràcies! ;)

• SpiderWoman: Origen
• Savage Dragon Año Uno: 1 – 2 – 3 – 4
• Savage Dragon Año Dos: 1
• Hellboy: Semilla de destruccion
• Herios (en català)
• X-Men: La saga de fénix oscura
• CivilWar 5 grapa
• Spawn Dark Ages 1

De què es tracta? Doncs simplement de poder eliminar parts d’una fotografia i que el Gimp ens ompli automàticament la zona amb contingut aparentment correcte. És a dir, aquella paperera, la brossa per terra, algun tio que no volem pel fons de la foto… vaja, tot el que ens molesti… Al vídeo a continuació podeu veure uns quants exemples:

Per a fer-ho amb GIMP, només hem d’utilitzar el plugin Resynthesizer. (a ubuntu el podeu trobar als repositoris normalment)

Un cop instal·lats (al vídeo i la web on he descobert com fer-ho) diuen que hem de clicar:

Filtros -> Realzar -> Heal Selection

però en el meu cas ho tinc a:

Filtres -> Millora -> Smart remove selection

Un cop seleccionat el que volem esborrar i clicada l’opció… el resultat és màgic! :D en algun cas ens caldrà acabar de polir els detalls. Però amb pocafeina tenim ràpidament un bon tros arreglat.

Via: MundoGeek

No se com dir-ne exactament del “relleno” en gimp, però no ve a ser un farcit ;)

Des de l’anunci d’Unity per part de Canonical (Ubuntu 11.04) tots els ubuntaires hem patit les conseqüències. Molts érem de remenar el nostre estimat Gnome2 i configurar-lo tant a mida com volíem, que si docks (awn, docky), que si efectes (compiz)…

El canvi ens feia por, però per el moment ens deixaven mantenir el nostre escriptori tal i com volíem, amb el nostre Gnome2. Però alerta! que va passar a la Ubuntu 11.10? Doncs que ja teníem Gnome3 entre nosaltres i venia de forma obligatòria als repositoris d’Ubuntu, no podríem fer servir mai més l’escriptori clàssic i tant configurable que coneixíem tant bé (resulta que les llibreries de Gnome 2 i 3 eren totalment incompatibles). El canvi feia por als ubuntaires (me incluyo). Amb això no vull dir que Gnome3 sigui dolent, però potser el canvi ens ha resultat massa brusc per alguns i això fa tirar enrere.

Així doncs, arribava el moment de buscar solucions, Ubuntu oferia un escriptori anomenat Gnome Classic (basat en Gnome3, però amb una estètica de Gnome2), semblava que pintava bé, però un cop dins, et trobaves que no podies configurar res! Davant de la desesperació de molts usuaris, es van començar a buscar alternatives.

Davant de la convicció de Canonical a seguir amb Unity, una distribució va créixer del no res a un ritme molt bèstia, arribant a superar durant un temps a Ubuntu en descàrregues. Es tractava de Linux Mint.

Perquè creixia tant aquesta distribució, si antigament no era res més que una Ubuntu, que incloïa els paquets restringits per defecte? Doncs per la seva estratègia en l’entorn d’escriptori precisament. No només van intentar mantenir l’experiència anterior dels usuaris de Gnome2, sinó que ho van fer de dues formes diferents:

• Cinnamon: Un gestor de finestres corrent sobre Gnome3 (igual que fa Unity) però amb una estètica molt clàssica. De totes formes personalment crec que el comportament de l’escriptori és massa “modern” i almenys a mi, no em va acabar de fer el pes.
• MATE: Un Fork de Gnome2! Per continuar-ne el desenvolupament i poder seguir “com sempre”. Personalment va ser el que més em va convèncer, pel fet de mantenir tot el que era antic, però després de provar-lo i de fer mil filigranes per instal·lar-lo, tot eren problemes, els widgets que teníem als panels de dalt, en MATE no existien, era molt inestable, moltes aplicacions ja es preparaven per córrer en gnome3 i cada cop hi havia més incompatibilitats. Vaja, que per molt que es prometés personalment em va semblar un projecte massa verd ;) i que em duia més mals de cap que res. No auguro una vida gaire llarga a aquest fork.

Així doncs, havia arribat el moment de resignar-se? Escollir una distribució més clàssica en detriment d’Ubuntu? Escollir un nou escriptori? Kde, xfce, lxde…? Encara més feina! La casa ens queia al damunt i jo necessitava una neteja de l’ordinador! Volia aprofitar-ho per deixar ben net i maco el pc, però no sabia cap a on tirar.

Fins que… Sorpresa! recordeu el Gnome Classic del que us he parlat al principi? aquell basat en Gnome 3, però inconfigurable? doncs resulta que jo era un patán i no sabia com configurar-lo (no funcionava com “sempre”) i no és que fos impossible crear, eliminar, moure i editar els Panels, sinó que ara es feia de forma diferent:

Simplement en comptes de fer-ho amb botó dret (Right Click) calia fer servir la combinació (Alt + Right Click) o en el meu cas (i no se perquè) com vaig llegir porai, si no funciona la combinació anterior, podem provar amb (Super + Alt + Right Click)

Per tant… tot semblava cada cop més bonic i començàvem a veure llum al final del túnel, quan a sobre, Ubuntu, per a la futura (mentre escric això) versió 12.04 LTS, va dir que (suposo que degut a la pressió rebuda amb l’augment de popularitat de LinuxMint) tots els widgets que funcionaven antigament amb gnome2, tindrien el seu port per a aquest Gnome clàssic (basat en gnome3).

Per tant, ara que sabem ja moure, editar, afegir panels… i tenim tots els widgets que teníem antigament, només ens cal instal·lar-ho, provar-ho i… (spoiler) quedar-nos amb ell ben contents, ja que finalment no és tant difícil tenir el que desitjàvem des d’un principi.

Com ho hem de fer doncs?

Malauradament a la Ubuntu 12.04 ja no s’inclou el GnomeClassic per defecte, però segueix als repositoris, així que només cal que instal·lem el següent paquet:

gnome-panel

Pel que he llegit, a Debian i en altres distros, aquest paquet ve per defecte.

A partir d’aquí ja podeu rebentar el vostre escriptori com vulgueu… Awn, compiz… vaja Com sempre!

Finalment, alguns detalls que que podeu tenir en compte, que a mi sempre m’han agradat:

gconf-editor

editor de paràmetres de Gnome, funciona igual que en Gnome2 i ens servirà (entre milers de coses) per poder tornar a posar els botons de tancar, minimitzar i maximitzar a la banda dreta de la finestra i no a l’esquerra com el Mac o Unity.

Revisant informació per la xarxa, vaig descobrir un altre paquet, que permet afegir alguns extres al nostre gnome3, perquè es comporti com feia antigament:

gnome-tweak-tool

Això és tot! després de mesos i milers de proves, crec que aquesta opció és la més fàcil, ràpida, viable i que no ens obliga a fer filigranes amb els repositoris i rebentar llibreries, de tenir l’escriptori el més semblant possible al que teníem amb Gnome2 o “la Ubuntu de sempre”

Alhora podem anar experimentant mica en mica amb aquelles millores que si que poden resultar interessants de Gnome3, però a poc a poc, al nostre ritme…

Moxier pro is meant for users who want to synchronize their emails, contacs, calendars, tasks and notes with a Microsoft Exchange Server via Exchange Active Sync.

In this special case of “Moxier Pro”, pro actually addresses professional users. If you do not have an Exchange account, you don’t need this app. In corporate environments, Exchange is used to share adress books across the company and use shared calendars with advanced scheduling features. If you want to schedule private appointments with family and friends, it’s better to use free cloud-based services like google calendar – it’s free. Exchange in turn costs a lot of money and requires a server. Also features like Push-Mail are possible with most mail-accounts allowing access by IMAP.
If you do want to use Exchange features on your smartphone, better apps than Moxier Pro are available, e.g. TouchDown (the Exchange enabled version costs $ 20 on Google Play aka Google Market).

If you feel, you want to get rid of this app please note the following:

- You can NOT download Moxier Pro on Google Play Store if you uninstall it
- Unistallation will not work the regular way.

UPDATE: He de confirmar que jo la he pogut esborrar sense problemes (no m’han calgut les filigranes del vídeo)

Són macotes eh! :D ara només cal aprendre a jugar amb això i sino a fer el tarot com Octavio Acebes De què va l’Hanafuda? Wikipedia! ;)

Parafrasejant al mestre Yrion

Les úniques baixes detectades:

• Caixa master System
• Street Fighter II” Megadrive
• Dragon Ball Megadrive